A la finestra daurada
estava na Blancaflor
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or;

Sa padrina li aclaria
els cabells de dos en dos.
Sa tia els hi acordellava
amb un floc de nou colors.

Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
— No fóssim germans, Maria,
mos casaríem tots dos:

Ara, com que som germans,
jo t'he buscat aimador.
A la fira se l'emporta
a la fira de Lyó.

De tants anells que n'hi compra
li cauen del mocador.
Els criats van al darrera
plegant-los de dos en dos.

Mentres estan a la fira
toquen a missa major.
A l'entrar ella a l'iglesia
les piques se tornen flors;

Les dames, quan la van veure,
totes li varen fer lloc.
Capellà que diu la missa
n’ha perduda la lliçó;

— De qui és aquella dama
que llença tant resplendor?
— N'es filla del rei de França,
germana del d'Aragó.