Jo no sé que té sa guiterra,
jo no sé què hi té a ses cordes,
que tothom qui la sent riu
i a mi me sembla que plora.

Un vesí meu ne té una,
moltes vegades la toca;
quant més alegre ell la fer,
amb més tristesa ella sona.

Ses seves notes florides
són sempre cançons de dol,
que em fan plorar a mi de pena,
d’enyorança i d’amargor.

O ses mans de mon vesí
no saben fer altre cosa,
o sa guiterra està trista,
o és lo meu cor es qui plora.