Yera que se yera un llugar de maxa
con arume a ocle y a tierra moyada
con montañes altes y Viesca xabaz.
Yera la mio patria, yera el nuesu llar.
Onde l’aire canta y bailla la mar,
onde la borrina la lluz quier tapar
verde y roxa tierra fae l’alba riscar.
Tu yes la mio patria, yes el nuesu llar.
Lluz pente solombres, yes viga mayestra,
alcordanza viva del nuesu lluchar,
yes tierra llabrada, yerba ensin segar
.
Yes la nuesa patria, yes el nuesu llar.